Chaudron en cuivre

Dos anys després d'estrenar aquest bloc em trobo tot just ara immers en la gincama dels materials. Al curs ens van explicar que una formatgeria artesansal 'com deu mana' ens pujaria a uns 60.000 o 80.000 euros d'inversió. Com que de moment ho vull fer 'per a afició' miro d'aconseguir tots els materials seguint dues premises, que em resultin econòmics i que a la llarga puguin formar part d'una instal·lació legalitzable.

I amb això de legalitzable, si els formatgers artesans catalans no estiguessin per la feina i divaguessin amb la ploma segur que correrien reguers de tinta. Para muestra un boton, el de la següent foto. Por cien pesetas, diganme cuantos preceptos legales incumpliria esta digna quesera si pretendiese emigrar del alpage y trasladar la producción a la piel del toro?

La qüestió és que servidor provarà de fer formatges de pasta cuita, però entre tots els obstacles de la cursa prefereixo ja d'entrada estalviar-me la cara d'un possible veterinari front a un calder d'aram. Decidit això, només cal inclinar-se per acer inoxidable 304 o 316. I mentre em decideixo, m'embaladeixo amb els que ni 304, ni 306 ni mandangues.